Agost

L’agost, el mes batejat en honor a Cèsar August, el primer emperador romà. El vuitè mes de l’any en el calendari Gregorià i el que amb delit s’espera durant els onze mesos restants. Un mes profundament funcional ja que gràcies a ell, la majoria de les persones que fan vacances durant aquest, es carreguen les energies, hagudes i per haver, per tal de poder sobreviure a la rutina, més o menys fatigosa, que ja truca a la porta, impacient, de l’imminent setembre.

Però realment, què faríem sense l’agost? Ja ho diuen Els Pets…

“Que arribi l’agost,
vital i enganxós,
per treure´ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Que arribi l’agost,
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.”

Hi ha tanta raó darrera d’aquests versos… L’agost és el mes oxigen, el que t’omple per encarar el nou curs. Quan pots evadir-te, perdre el temps o gastar-lo amb allò que no pots fer durant la resta de l’any sense tenir cap càrrec de consciència més enllà dels renecs dels qui viuen amb tu.

Avui, a dia 11 d’agost, seguiré omplint la meva bombona per poder afrontar, amb més ganes de les que ja tinc, el meu últim any de carrera. Si Zeus ho vol, podré mirar-me el pròxim mes d’agost com a historiadora i no com a tres quarts de tal.

Els Pets – Agost