Y es que Madrid… – culturanna

“Las personas pasan, los relatos acaban y los ríos se despeñan y apaciguan antes de ahogarse en el mar; pero las ciudades permanecen y su historia no se detiene en su lento viaje hacia la eternidad”.

Per setmana santa vaig anar a tafanejar a l’FNAC del Triangle de Plaça Catalunya. Érem ben bé al març i la meva dèria i fascinació amb la capital del nostre insigne i il·lustre país seguia estant ben latent. Segurament per això, i tot i els 26€, que tant em costen de guanyar, que valia el llibre (digues-li llibre digues-li volum de l’Enciclopèdia Catalana, perquè de pràctic a l’hora de portar-lo amunt i avall no en té res) em vaig comprar “Madrid, la novela: relato de una gran ciudad a través de los siglos” d’Antonio Gómez Rufo.

“Madrid” comença explicant els difosos i confusos orígens de la ciutat de Madrid tot i que la trama novel·lística s’inicia al 1565 amb l’arribada a la ciutat de Juan Posada, Alonso Vázquez i Guzmán de Tarazona, que en aquells moments ja feia quatre anys que s’havia convertit en la capital del regne. Prenent-los com a fil conductor, a ells i els seus descendents, Gómez Rufo fa un dolç i extens recorregut temporal dins la història de la ciutat de Madrid fins arribar als atemptats de l’11M a l’estació d’Atocha de l’any 2004.

Amb el pretext de ser una novel·la, l’autor duu a terme un gran i exhaustiu estudi bibliogràfic que contempla un ampli ventall d’aspectes de la ciutat: des dels reis, reines, prínceps i princeses que visqueren a l’Alcázar i el Palau Reial fins a la gran i diversa cultura llibretera passant per fets i esdeveniments tan il·lustres i coneguts com l’enterrament de Lope de Vega (1635), el motín del Esquilache (març del 1766), l’assassinat de Prim (1870) o la proclamació de la Segona República a la Puerta del Sol al 1931, entre molts d’altres.

La grandesa i la mediocritat de la ciutat que arribà a ser la capital de l’imperi on no es ponia mai el sol recollides en un llibre que, a títol personal, es pot arribar a fer feixuc en alguns moments per la gran quantitat d’informació que l’autor ofereix a un lector que està llegint una novel·la i no pas un llibre especialitzat. Tot i així, per tots aquells qui gaudeixin amb la història, i amb la ciutat, “Madrid” és una gran recomanació per seguir la seva història a través dels temps.

Aquesta, però, no és l’única obra artística que parla de Madrid, tot i que ella en si ja l’és: els seus carrers, les seves places, els edifcis majestuosos… Una capital europea que dista molt de les seves homòlogues ja que el caliu i l’ambient acollidor, que depèn com recorda al d’un poble o una ciutat petita, sovint et fan oblidar que ets en una metròpoli. Així doncs, Madrid sempre ha estat molt present en l’art: des de la pintura, com els afusellaments del 3 de maig de Goya, passant per la literatura, tant en poesia com novel·la i teatre, o en la música. És en la darrera on destacà per ser el bressol de la famosa Movida Madrileña, que deixà tresors tan grans com el hit “Enamorado de la Moda Juvenil” o el grup de Los Secretos entre molts d’altres.

A continuació adjuto un seguit de links en forma de tastet per tal de fer un recorregut musical a través de la ciutat de Madrid tot i que el millor, i de bon tros, és passejar-hi en primera persona.

Vuelvo a Madrid – Ismael Serrano