Ei, que torno a ser aquí perquè almenys em sembli que pagar el domini de la pàgina em serveix d’alguna cosa.
L’últim cop que vaig escriure estava a punt de fer 25 anys (el quart de segle) i ara ja estic a punt de fer-ne 26 (d’avui en 2 mesos, per ser exactes). Algú em deia que la veritable crisi ve quan fas els 26, que veus que ja vas de cara els 30 en baixada i sense frens, però la veritat és que prou fronts oberts tinc ja com perquè m’enganxi la crisi dels 26.
Bé, suposo que fa tant temps que no escric perquè certament no tinc res a dir. I no serà pas perquè no passin coses al món: que si la COVID (que per fi ja sembla que va de baixa i està a punt de passar a ser un problema endèmic), que si el volcà, que si la Filomena, que si les vacunes i els insensats que encara conspiren al voltant seu, que si el TFM acabat i defensat, que si de vacances per mitja Espanya… En fi, una rècula de coses que al final em porten a escriure sobre quelcom que no hi té res a veure.
I és que si hi ha un teló de fons a la meva vida són els llibres. Hi ha vegades, quan tinc un dia de merda, que l’únic que penso és en arribar a casa, dutxar-me, sopar i fotre’m al llit a llegir. Ja fa temps que vaig decidir que com a mínim em compraria un llibre al mes per tal de poder estar al dia de tot plegat. El fet és que a vegades el ritme trepidant de lectura m’ha fet comprar-ne més del compte fins al punt que he decidit que, exceptuant les novetats (On ets, món bonic? de la Sally Rooney, que ha estat l’última adquisició) no me’n compraré més, que a casa ja n’hi ha masses. De fet, un dia que em vaig posar a fer una llista, vaig comptar que de llibres meus ja en tinc 200. Mai que m’independitzi de casa, tindré més llibres que roba per empaquetar.
Ara mateix estic llegint Harry Potter per tercera vegada, tot i que aquest cop en anglès, i la intenció és llegir-me els 7. Vaig per la meitat del primer i, tot i anar a poc a poc, m’està agradant bastant l’experiència. En els darrers mesos he llegit “La formació d’una marquesa”, del Club Victòria, una col·lecció preciosa de Viena Edicions; “Els angles morts” (gens recomanable); la triologia de “Memòries d’Idhun”, literatura juvenil però excepcional, em vaig fondre les gairebé 3000 pàgines en res; “Pluja d’estels”, que em va fer menjar-me el tarro a base de bé; “Sin notícias de Gurb”, perquè el Miki Núñez tenia una cançó homònima; “La drecera”, que passa a l’Empordà; “Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers”, un dels millors; “Dolça introducció al caos”… I un llarg etcètera.
El fet és que tots els llibres comparteixen el mateix objectiu: fer-te alienar del món. Pensar, durant una estona, que la teva vida és una altra, que els qui t’envolten són un altres, que els carrers que trepitges no són sempre els mateixos.
A part dels llibres que llegeixo abans d’anar a dormir, que són els ja esmentats, hi ha un altre tipus de lectura: la lectura de sofà o de sobre taula. Són els llibres que requereixen una atenció diferent o que fins i tot necessiten que en prenguis alguna nota. Ara mateix estic llegint “Barcelona. Una biografia” i la veritat és que és molt recomanable, si t’agrada la història, perquè ressegueix la història de Barcelona des d’abans dels ibers fins als Jocs Olímpics del 1992. Amb una prosa senzilla i fàcil de llegir, Enric Calpena t’acompanya a viatjar a través de la línia del temps sense moure’t de localització i apropant-te a tots els seus protagonistes.
En fi, que després d’aquest article amb aires de booktuber, vull deixar per escrit que llegir no ens fa ser millors persones ni més intel·ligents. Simplement, a vegades, t’ajuden a crear un fons d’armari cerebral per si mai l’has d’utilitzar. Igual que a vegades et compres una americana negre perquè mai se sap quan la necessitaràs, amb el llegir passa una mica el mateix. Més val llegir de tot perquè… Mai se sap.
D’entre els propers llibres que ja tinc a la llista d’espera, hi ha “Hamnet”, “Atrapa la llebre”, “Entre l’infern i la glòria” (un biopic literari de Jacint Verdaguer), “El llibre de les mosques” i “Els veïns de dalt”.
Si mai torno a passar per aquí per parlar de llibres, ja us diré què tal.
I si mai em faig booktuber, també.