Aquest cap de setmana s’havia de celebrar la XVIII edició de la Fira Modernista. Lògicament no es celebrarà perquè, com tants altres esdeveniments, ha sucumbit davant la pandèmia mundial. Tot i saber-ho, dilluns, en passar la pàgina de l’agenda i veure “FIRA MODERNISTA!!!” apuntat al cap de setmana em va agafar un no sé què que què sé jo que va fer que se m’encongís el cor. L’any 2020 no tindrà fira modernista (ni festa major) però que la pena no ens faci perdre l’esperit del tombant de segle.
La Fira Modernista se celebra des de l’any 2003 per iniciativa de l’ajuntament. No obstant això, la festivitat remunta fins al segle XIII, quan Jaume I va concedir a la vila de Terrassa el privilegi per poder celebrar una fira de primavera al mes de maig, per la Santa Creu. La festa va perdurar fins al segle XIX ja que amb el creixement de la ciutat s’anà perdent. Amb el canvi de mil·lenni l’ajuntament la va voler recuperar donant-li un nou sentit a partir de la revalorització del seu patrimoni modernista i industrial i convidant als visitants a viure, sentir i fins i tot tastar el viatge en el temps. Encara que no ho sembli, el patrimoni que llueix durant el cap de setmana de la fira no desapareix després sinó que hi és durant tot l’any. No obstant això, el cap de setmana en qüestió és un dels moments en què és més concorregut. Les diverses edicions de la fira han projectat Terrassa a nivell turístic i cultural esdevenint fins i tot un model de referència a nivell nacional.
Enguany, que l’edició s’havia de dedicar a l’esport, no tindrem carrers engalanats, ni activitats al carrer, ni portes obertes, ni artesans al parc de Sant Jordi, ni paradetes a la rambla, ni gent vestida de burgesos perquè ja se sap que a Terrassa (ciutat industrial de referència) de classe obrera no n’hi havia. Malgrat la perversió, o no, del model de la fira aquesta és motiu d’orgull egarenc. Veure com la ciutat es vesteix de gala i en un escenari tan ric a nivell patrimonial com el que tenim és molt satisfactori.
Aquest any ens haurem de conformar en viure la fira a través de la pantalla (serà la virtualitat la nostra nova realitat?) gràcies a les iniciatives promogudes pels mateixos organitzadors. És més que evident que no serà el mateix però ens hi haurem de conformar mentre esperem amb ànsies que arribi la de l’any que ve.